No cal afegir res més. Altra llarga nit.
Al tercer intent paréix que la gent podia deixar els seus llits, però al obrir els ulls i vore tot el que s'havia d'arreplegar...
Com vam poder, pararem taula i a desdejunar! Amb alegria.
No hi havia excusa per a arreplegar tant les habitacions com l'alberg. Quanta purpurina pot aparéixer a la nit?
Amb les motxilles, maletes... llestes per a carregar-les a l'autobús, un últim joc per a despertar-nos bé: Pa en tomaca!!!
Però no va servir, perquè tot just pujar a l'autobús que ens portava a València els ulls van començar a tancar-se
i curiosament, les boques a obrir-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada