El viatge fins al poble era llarg, així que millor prendre-se'l amb calma. Després d'una més que revirada carretera, arrivàrem als llacs... en mooolta gana.
I com precisament no ens sobrava el temps, començàrem el bany al llac de dalt (el del Chorro)
Ens quedaven els de baix per a visitar i creàrem el nostre propi parc d'atraccions per arribar a ells. De primeres un tobogan
que ens deixava en un xicotet toll, on guardar l'equilibri per creuar-lo era la tarea principal.
Des d'este punt, tenien un salt al segon toll (anomenat la Cacerola)
i l'esvarosa tarea d'eixir d'ell.
Per fi estàvem davant del llac més gran; com no podia ser d'altra manera, tocava botar a l'aigua de nou.
Final del recorregut, així que cada u decidia si repetia o feia alguna variant.
Ens haguérem quedat prou més tems, segur, però la tornada a València era inevitable.
I encara que la banda sonora era d'AC-DC, va haver-hi gent a qui no li va suposar cap problema descansar en el trajecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada