Seixanta-set membres de la família medieval, ens en vam anar dimecres passat a la serra d'Espadà, per a conéixer part del patrimoni de Xòvar i realitzar una completa jornada de senderisme anomendada 'Expedicio del Metall'.
Després de l'esmorzar de rigor, abans de començar la caminada, enfilàrem cap a l'inici de la ruta: l'embassament d'Ajuez.
El camí en eixe punt comença a pujar pel barranc d'Ajuez. Una pedregosa senda entre sureres (algunes monumentals) i penyalars de roig; amb un poc de desnivell en certs punts per a anar entrant en calor.
Arrivàrem a la primera parada obligatòria: el Socavón. Es tracta d'una galeria tancada d'una de les mines de cinabri de la muntanya, per la qual es treia la ganga en vagonetes.
De nou cap amunt, esta vegada en un poc més de pendent, per a arribar a l'alt del Hembrar. Pel camí ens trobàrem que havien estat estraient el suro d'algunes sureres, cosa que fan cada 14 anys als arbres.
Això és ser cap de suro
Ja a la pista forestal la pendent ens donà un respir que tots aprofitàrem
L'Adrián anava de passeig total
encara que va haver-hi qui se'l va prendre rollo The Walking Dead.
Siga com siga esta part més plana de la ruta ens va deixar unes vistes espectaculars.
Ecuador de la jornada i punt conflictiu: següent parada, la nevera de Castro. No estava massa lluny, però la rampa hormigonada del 26% pareixia massa rampa.
Amb paciència (però sense una canya) es va superar i, com no podia ser d'una altra manera, deixàrem constància d'haver arribat fins dalt.
Un últim esforç i per fi, la nevera de Castro.
La nevera de Castro s'intuïx que està...
Un llarg descans merescut, contemplar les vistes, fotografies de grup i a completar el cercle.
Ara venia la part bona: cap avall fins a Xòvar. La rampa del 26% ja no pareixia tan terrible...
Encara que a algú la tornada a Xòvar se li va fer un poc més dura. Tindria que veure que vam tornar per la part coneguda con el Malpaso?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada